Campanya Electoral

Ja estem en plena campanya. El dijous al matí, el meu poble va aparèixer inundat de pancartes de'n Montilla mes somrient que mai (potser per allò de a mal temps bona cara?). Tenen diners i aparell aquests socialistes...... com diantre s'ho fan..? Amb tanta crisi pensava que serien mes escrupolosos a l'hora de gastar-se'ls i es reprimirien aquesta prepotència tant seva, però no.
Els convergents aquest cop com que no tenen el finançament que entrava a raig del Palau de la Música (ostres 2.000.000€ de diners públics i ningú en parla..... com es possible???, be ja sabem a mans de qui estan els mitjans de comunicació...) han utilitzat materials mes modestos i també ens han penjat en Mas en les faroles que quedaven lliures.
Nosaltres, la gent d'iniciativa, hem decidit passar de banderoles (difícil era trobar una farola buida...!) i ens hem trobat aquest matí per penjar les tres pancartes que ens tocaven. Ara, després de gairebé vuit  anys ja hi tenim la mà trencada i sabem on i com penjar-les (a les dues entrades per carretera -Pont del Reguissol i Pont de la Tordera- i a l'Estació de Renfe). Mentre érem penjant la del Pont del Reguissol, ha passat una parella i ens  ha desitjat molta sort, tot dient-nos que tenim el seu vot. Ostres, no saben com m'ha eixamplat el cor....

En la mesura que ens és possible, des de Palautordera, farem per tal que en canvi que proclama CIU no arribi. Ja l'hem patit durant 23 anys. Votar CiU no és votar el canvi, és votar la INVOLUCIÓ,  amb privatització de Serveis públics, co-pagament sanitari, alliberarament d'impostos als rics, prevalença del transport privat per sobre el públic (carreteres versus rodalies) i sobretot congelar si és que no poden desfer, tota la política que des del Govern ICV hem fet i prioritzat per tal d'aconseguir redistribuir la riquesa i el benestar entre tots els ciutadans.

Amics, el 28 de novembre no ens podem quedar a casa. Ens hi juguem massa.

Jo tampoc em resigno

Dissabte al matí vaig anar a Granollers a un acte de pre-campanya d'ICV-EUA al Vallès Oriental. Vaig quedar una mica tocada al comprovar com va calant en la gent més propera la desafecció política. Com cada vegada ven mes allò de que la política és bruta i que els polítics tots son iguals. 

Estava intentant escriure en el bloc per rebel·lar-me contra aquest sentiment quan he trobat en el bloc de'n Jordi Manils (el proper alcalde de Montmeló..... jejeje i si no temps al temps) l'article que sota el nom de Jo no em resigno, descriu exactament el meu sentiment. Mireu-lo, és un dels meu blocs amics.
Amb el seu permís he iniciat una campanya (particular) d'enviament massiu de correus a les meves amistats. És la meva manera de no resignar-me.

Jornades Sobre la Memòria Històrica

Per segon any consecutiu, des de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament (gràcies Teresa i tot l'equip que ho ha fet possible) hem organitzat les Jornades sobre la Memòria Històrica. Del 21 al 30 d'octubre, a la sala cultural La Quadra es podrà veure la exposició produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat "La maternitat d'Elna. Bressol de l'Exili 1939-1944". Tres xerrades (El cinema durant la Guerra Civil, Primers anys del franquisme a través de fragments del NODO i Els camins de la retirada i els camps), una audició musical a càrrec de l'Escola Municipal de Música  i la projecció de la pelicula "Las 13 Rosas" completen el programa.

Fins aquí el que tenia preparat dir-vos, però avui m'he assabentat que dissabte va morir Mari Carmen Cuesta, la mes petita de les integrants del grup de dones conegudes per Las Trece Rosas. Mari Carmen va ser detinguda per la Policía franquista i  engarxolada en 1939 amb un grup de militants de les Juventudes Socialistas Unificadas (JSU) a la presó de Ventas quan tenía 16 anys. El 5 d'agost d'aquell any, tretze dones joves van ser afussellades per pertanyer a aquesta organització. Ella va tenir millor sort (?) i la vàren condemnar a 12 anys de presó i desterro de la seva ciutat quan va recobrar la llibertat.

Des d'aquí, un sincer homenatge per ella i per totes les dones que com ella ens han deixat el seu testimoni.

Divendres de Festa Major

Avui comencem els dies de Festa Major del Remei. Uns dies lúdics per gaudir de la festa, dels amics i de l'entorn privilegiat que ens envolta.
Malgrat tot, jo només podré ser-hi present el dimarts, doncs m'esperen a Lisboa i Coimbra l'Arnau, la Teresa i la  Joana.
Per sort, no serà fins dimarts el dia de portes obertes de la Masia de Can Balmes i la zona esportiva. Una inauguració esperada per tothom on hem abocat il·lusió i esforços per acabar-la de dotar i posar en funcionament. Una obra que quedarà per al poble i sobretot pel jovent. Esperem que tots plegats cuidem i poguem fruir d'aquestes instal·lacions  molts anys.

Si senyor !!!!  la foto de l'espígol de la escapada per la Provença de l'any passat pujada. De fet és molt fàcil pujar una foto..... però jo està vist que sóc massa impacient amb aquestes coses i no li donava temps a pujar. Lliçó numero ú, cal tenir molta paciència.
Tanta com amb la gent de l'Actualitat, que van publicar a portada l'aprovació inicial del POUM, quan en realitat ja era la provisional. Demanarem una rectificació.

Potser si que n'acabaré aprenent !

Ara tinc una estona per veure com funciona això del bloc. Vaig aprenent a cop d'errades.... com en tot en la vida. Ara voldria trobar un corrector.... ostres si! està on em penso i fa les funcions. Carai !! (me l'ha marcat com a incorrecte....  jo que em moderava les paraulotes...!) al final acabaré sent una experta.
La veritat es que és una eina a la que li vull treure suc.
Intento ara penjar una foto de Palau.... doncs no... Només he aconseguit penjar la meva foto en el perfil, però jo la volia al davant de la pàgina, per substituir la que ahir vam posar al curset. En fi, m'hi continuaré barallant mes tard.

El primer Post

Aquest és el meu primer post...... totjust estic al curs que la Dipu ha organitzat a la casa de les dones de Bcn.

Si me'n surto (sembla que anem per bon camí....) continuarà.... !  és una amenaça !